10 d’abril de 2024
Els/les/lis sotasignants, com a convocants de l’assemblea que va tindre lloc el 26 de març de 2024, i com a membres del Consell del IUED de la UV; a partir de les experiències encarnades de diverses companys/es/is, viscudes en ambdos moments, fem aplegar aquesta resposta:
Enfront del comunicat burocràtic enviat el 27 de març (per ordre de la direcció de l’Institut d’estudis de les Dones de la UVEG), un comunicat que pretén, sense aconseguir-ho, tapar i silenciar el conflicte que travessa l’IUED i el màster en Gènere i Polítiques d’Igualtat, aquest text intenta donar compte del viscut i sentit pels qui
assistim a l’assemblea prèvia i al Consell del 26 de març de 2024.
El dimarts 26 de març de 2024 a les 10:30h va tindre lloc l’assemblea organitzada per Sergi Senabre i Almudena Navas, com a integrants del Màster de Gènere i Polítiques d’Igualtat de la Universitat de València, a la qual estaven convocades totes les persones tant del màster com de l’IUED. A ella acudim estudiants del màster i del doctorat i professores.
En l’assemblea, valorem col·lectivament el significat del conflicte profund que havia esclatat, coincidint en la seua gravetat. Conflicte expressat des de diferents llocs i veus: el manifest en defensa de la pluralitat epistemològica i contra l’autoritarisme de la directora de l’IUED, signat per 70 estudiants i ex-estudiants del Màster en Gènere i Polítiques d’Igualtat; el comunicat de l’estudiantat de primer visibilitzant la presència de discursos racistes, trànsfobs i classistes en els espais docents del màster; la carta oberta del professorat extern donant suport a la pluralitat feminista i epistemològica i el treball de les coordinadores; la carta de les coordinadores intentant nomenar públicament les causes del conflicte; el comunicat de suport de la col·lectiva Voces, Mujeres y Resistencias assenyalant les pràctiques racistes, capitalistes i colonials presents en la universitat.
Entre totxs, abordem la necessitat de disputar l’acadèmia perquè puga existir un feminisme no excloent, un feminisme que s’opose al patriarcat, però també al classisme, racisme, colonialisme i cisheteronormativitat i es posen en comú experiències viscudes en primera persona de discriminació que reflecteixen eixa impossibilitat. També s’analitza la situació en la qual es troben les coordinadores del màster, Clara i Lucía, forçades a dimitir pel Consell de l’IUED, pel suport donat a lxs estudiants enfront d’un tribunal de TFM que va rebutjar la pluralitat feminista i epistemològica, entre altres conflictes.
A l’inici del Consell, el representant de l’estudiantat sol·licita que lxs estudiants i professorat del màster puguen quedar-se en l’espai de l’IUED i presenciar el Consell, a la qual cosa la directora de l’IUED es nega, obligant-los a desallotjar l’espai. Com a expressa en pròpia pell “vaig sentir molta violència en eixe somriure infantilizador amb la qual la directora s’acostava a la taula per a dir-nos si haviem acabat, en l’entrada accelerada de les professores al consell que no van creuar
paraula ni mirada amb nosaltres però que els seus cossos i els seus gestos es tornaven desafiadors i esmolats mentre esperaven el desallotjament”.
A continuació, l’estudiantat i professorat expulsat esperen, en un espai contigu on poden escoltar, però no veure perquè no volen anar-se: volen acompanyar, per a corporalitzar el ser part de l’IUED, així com fer costat a l’eixida de lxs que podem assistir en finalitzar el Consell. El representant de l’estudiantat procedeix a sol·licitar que la sessió siga gravada, i de nou l’IUED nega la possibilitat, malgrat la seua legalitat.
No té dret a vot en el Consell de l’IUED una part del professorat del màster pertanyent a l’IUED, no té dret a veu i vot el professorat del màster que no pertany a l’IUED, no té dret a veu ni vot el professorat extern. Els qui decidiran sobre la composició de la Comissió de Coordinació Acadèmica per tindre dret a veu i vot són, en part, les professores que s’han vist afectades pels conflictes visibilitzats per l’estudiantat, i que les coordinadores del màster, Clara i Lucía, han intentat abordar amb limitacions, però sense descans.
Al llarg del Consell, l’únic motiu que la directora de l’IUED posa damunt de la taula per a sol·licitar la renovació de la CCA és que la mateixa està instal·lada en el conflicte en els últims mesos i que per tant és inoperativa. A la petició que indique quins són els conflictes al que fa referència al·ludeix vagament a la qüestió dels tribunals de TFM que van ser motiu d’impugnació i crisi dins de la CCA entre els mesos de desembre de 2023 i gener de 2024.
S’apel·la per part d’una minoria del professorat present en el consell a la necessitat de parar, escoltar, dialogar i donar-nos temps; proposta que no es té en compte. No hi ha interés a obrir un diàleg per a explicar col·lectivament els conflictes que afecten la CCA. No hi ha interés a escoltar i reflexionar sobre el que diuen els manifestos de l’estudiantat. No hi ha interés a prendre en consideració la carta oberta del professorat extern ni els diferents correus de professorat demanant reflexió i diàleg. No hi ha interés a escoltar les explicacions de les coordinadores, lesdecisions que han pres, les tensions que travessen el màster i la seua posició de suport a l’estudiantat. La decisió està presa d’entrada, des d’abans del Consell. Les intervencions se centren no en el que els manifestos expressen sinó en el fet que l’expressen en un fòrum obert i amb presència de vicerectors, se centren en constrènyer la votació per la necessitat que no es faça molt tard “perquè hem d’anar-nos a menjar”, intentat tallar les intervencions constantment. S’executa el pla previst, pactat i organitzat durant setmanes: votar un nova CCA afí a la figura de
la directora de l’IUED i al feminisme que ella representa.
La violència no està en la transfòbia, en les jerarquies, en el racisme, en el classisme; la violència està no en la injustícia sinó en fer visible la
injustícia. Així, és impossible viure el feminisme com «la casa de les
diferències».
L’efecte en els nostres cossos ha sigut demolidor: haver presenciat un espectacle sinistre on es conjuguen les lògiques clientelistes i de
venjança contra qui dissenteix, característiques de la universitat
feudal/patriarcal amb la fúria d’un feminisme hegemònic que, encara que no ens representa, aconsegueix imposar-se i guanyar i haver presenciat el silenci dels qui, podent, no han intervingut. No sols l’estudiantat té por de triar determinats temes d’estudi; també hi ha professorat amb por de manifestar la seua pròpia posició.
L’efecte en els nostres esperits ha sigut esperançador: eixim agraidxs per les aliances que estem sostenint i els afectes que estan sorgint.
Sergi Senabre (representant d’estudiants al Consell de l’IUED i convocant de l’assemblea de 26 de març de 2024)
Almudena Navas (convocant de l’assemblea de 26 de març, membre del Consell de l’IUED)