21 de març de 2024
L’elecció de continuar els nostres estudis amb el màster Universitari de Gènere i polítiques d’Igualtat no fou casualitat. Totis nosaltres volíem trobar un espai segur on aprendre, reflexionar i fer front a tots aquells debats als quals ens enfrontem dia a dia. Dintre del procés de conéixer el màster, encara amb una forta motivació, així com la necessitat personal i professional de créixer, ens va tocar fer front a un tret inesperat.
El Màster Universitari de Gènere i Polítiques d’igualtat, el qual depén organitzativament i estructuralment de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones, pretenia ser un bri d’aire fresc per a la Universitat de València, on el feminisme i la igualtat foren el motor dels nostres estudis amb un objectiu clar: causar un canvi a una societat patriarcal, eurocèntrica, racista, cisheteronormativa i classista.
Fa poques setmanes, va arribar a nosaltres un comunicat, emés per dues companyes d’anys anteriors (a les quals mostrem la nostra màxima solidaritat i suport), que treia a la llum la realitat viscuda per l’estudiantat, però moltes vegades silenciada: part del professorat i membres de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones comprenen el feminisme i la càtedra universitària com un espai reduït i obert, únicament, a un pensament.
Aquest funcionament esbiaixat comporta una enorme barreja de sentiments per part de l’estudiantat: Ràbia. Frustració. Por. Decepció. Moltes de nosaltres vivim amb por i ràbia els nostres treballs, modificant temàtiques d’acord amb una bibliografia imposada (bibliografia que només representa realitats eurocèntriques i cis/heteronormatives) la qual no admet ni la més petita crítica. Estudiem amb decepció, havent d’abandonar línies d’investigació concretes per por a no ser acceptades, a ser criticades i suspeses. Amb frustració de trobar-nos en un espai on hem de suportar comentaris racistes i xenòfobs, els quals són comentats sense la mínima conseqüència.
Vivim la ràbia de defensar la discriminació com una llibertat d’expressió. La ràbia de veure les companyes racialitzades menys valorades, de sentir comentaris que denigren les persones trans, intersex i/o no binaris. La decepció enfront de la pobresa acadèmica, marcada per un pensament únic, per una única opinió vàlida. I tristesa de no poder recomanar aquesta opció d’estudis a altres persones, d’haver de parlar malament d’un màster que, com a persones, ens era una il·lusió.
Però tots aquests sentiments han esclatat. Aquests són ara força i lluita. Amb aquest comunicat, volem mostrar la nostra repulsa, com a estudiantat i part essencial de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones, enfront de les diverses formes de discriminació dintre de la institució universitària, amb especial preocupació per l’espai de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones i les seues dinàmiques. Volem mostrar el nostre suport a les coordinadores del màster, Lucia i Clara, per implicar-se en cos i ànima en fer el màster un espai obert i còmode per a l’estudiantat, així com al professorat que el converteix en un espai d’aprenentatge, tot i les dissidències que entre nosaltres puguen sortir.
Volem entre totis, avançar juntis i transformar els espais, aprendre i millorar. Volem que la veu de l’estudiantat s’escolte alta i clara i, entre totis, millorar aquest màster, així com convertir l’IUED en un espai compartit. Per totis, tot.
Signa: l’estudiantat del Màster Universitari de Gènere i Polítiques d’Igualtat de la Universitat de València. Curs 23-24