21 de març de 2024
Les estudiants del màster de Gènere i Polítiques d’Igualtat de la Universitat de València, volem a través d’aquest escrit, manifestar que:
Del nostre pas pel màster, valoram especialment el reconeixement de la pluralitat epistèmica. Poder fer el nostre Treball de Final de Màster des de les epistemologies feministes ha estat molt important per cada una de nosaltres, perquè ens ha permès que les nostres investigacions puguin incloure les nostres experiències, inquietuds i compromís polític. Hem pogut desaprendre formes d’entendre el treball acadèmic que ens silencien, i hem pogut aprendre que el saber és un camp de batalla.
En un moment obscur, en el que aquesta obertura epistemològica del màster està sent qüestionada i es vol imposar una «tornada a l’ordre», demanam que s’escolti la nostra veu dins i fora dels murs de la Universitat. No volem que es puguin imposar posicions que només representen a la minoria privilegiada de sempre, però no a nosaltres. Necessitam mirades feministes plurals i capaces de qüestionar pràctiques racistes, colonials, classistes, capitalistes i cis heteronormatives.
Com el silenci ni ajuda ni protegeix, volem anomenar un conflicte que travessa el màster, però que és un reflex d’una tensió imparable que travessa els feminismes. Un conflicte que no és abstracte o teòric, sinó que se sosté en els cossos concrets que suporten el pes de dissentir, desobeir, d’enfrontar-se en determinats moments al que es considera legítim o correcte. Per això, volem que aquest text sigui també un gest públic de suport:
A les nostres companyes, Paula Gorrias Melero i Noelia Arias Iglesias, que varen defensar el seu Treball de Final de Màster el 20 de setembre de 2023, front un tribunal que va devaluar tant els seus treballs com a elles. Un tribunal que va pretendre imposar una única forma d’entendre el moviment feminista (el seu) negant el seu caràcter plural i altres mirades feministes (feminismes de Abya Yala, feminismes negres, ecofeminismes); una única llengua legítima (es va qüestionar l’ús de la varietat lingüística balear del català); i, una única forma disciplinada d’escriptura i argumentació (desconeixent les possibilitats d’expressió que permeten altres metodologies que no se sostenen en una cientificitat). En un exercici de violència epistèmica, les nostres
companyes varen ser ridiculitzades i infantilitzades per visibilitzar la seva posició encarnada. Però fer teoria també partint de la nostra experiència no és un error o una errada, sinó una possibilitat que contemplen les epistemologies feministes i una eina present en els moviments de dones en diferents moments, llocs i contextos. També varen aguantar irregularitats en el procés d’impugnació (tardances temporals molt llargues i injustificades) i respostes aferrades a posicions alienes als plantejaments del seu treball, que les varen dur a l’esgotament i a la indefensió.
A les nostres companyes Addyansel Bueso Canales i Alice Marsigli Emiliani, que varen presenciar l’ocorregut i varen enviar el seu testimoni en solidaritat aquell mateix dia.
A Lucía Gómez Sánchez i Clara Arbiol González, qüestionades en la seva posició de coordinadores del màster de Gènere i Polítiques d’Igualtat, per recolzar a les nostres companyes.
A Yanira Hermida Martin, per sofrir les represàlies de la presidenta del tribunal, per recolzar també a les nostres companyes.
A les professores del màster que si han escoltat la nostra veu, que ens ofereixen relacions horitzontals i respecten la nostra posició, coincideixi o no amb la seva, i que desafien les lògiques de poder jeràrquiques, que s’arrisquen i perden per nosaltres.
Finalment, volem expressar la nostra preocupació per les conseqüències d’aquest tancament per a futures estudiants. Entenem que existeixi una confrontació epistemològica, teòrica o generacional, però ens preocupa la resolució autoritària d’aquesta, per part de la directora de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones (IUED). No volem que es castigui o expulsi a qui dissenteixen o desafien el corporativisme. No volem que la por o la censura formi part de la realització d’un Treball de Final de Màster. Volem una acadèmia feminista on totxs puguem cabre. També la Universitat és un espai de lluita.